Dues dones fortes: Amalia Juan i Teresa Bellod

 

7943659-Olivo-isolato-su-sfondo-bianco--Archivio-Fotografico

La història d’un poble la protagonitzen els seus habitants. Cadascú dels que han corregut pels seus carrers, han desfruitat de les seues festes i han plorat les perdudes, son els vertaders intèrprets de cada capítol d’una crònica rural que mai acabarà. Homes i dones formen el quadre d’actors de la representació de la vida d’un poble.

No importa si han conquerit muntanyes o han baixat a les simes mes profundes de la terra. Rics o pobres, espavilats o ignorants, tots, absolutament tots son imprescindibles a l’hora de contar la història. Perquè tots els habitants de Beneixama han aportat el seu alè i la seua presència per a que el poble poguera seguir caminant. Tots han deixat la seua petjada a cada racó de les nostres vides. Ningú ha estat de sobra. Tots els que han passat, els que estan i els que vindran, formen la epidermis d’un poble que vibra i tremola cada volta que ú dels seus fills naix o mor. Es just, doncs, que tots els que ens han deixat tinguin un lloc al nostre cor i a la nostra xicoteta o gran història.

Dos dones fortes, valentes, especials i molt volgudes per la majoria dels seus conveïns, ens han deixat enguany. Teresa Bellod i Amalia Juan ja formen part de la Història de Beneixama. I de elles vull parlar, amb humilitat, admiració i carinyo. Les dos han segut importants a la meua vida i si m’ho permitiu vull compartir amb vosaltres algunes xicotetes pinzellades de la seua existència.

 

                                                           AMALIA JUAN LUNA

LA LECTORA DE LES FERMES CONVICCIONS

Va nàixer a Beneixama al 1924 i va morir tres dies abans de complir els 92 anys. Era la germana de la meua tia Adoració i ha estat sempre molt unida a ella i a les meues cosines Finita i Dorita. De caràcter alegre i molt familiar, Amalia ha mantes sempre les seues creences ideològiques sense cedir ni un pas en les fermes conviccions de dona d’esquerres. Respectuosa amb qualsevol pensament polític ha defensat el que ella considerava que era el més adequat per construir una societat més justa. Devorava els llibres amb passió . No rebutjava cap volum que poguera tindre interès per a la seua formació i satisfer la seua  curiositat . Era una experta en assaigs sobre la Guerra Civil Espanyola, els seus protagonistes i tota la postguerra i transició democràtica. Però com he dit el seu camp de lectura era tan ample com el seu afany per conèixer coses i desfruitar amb una bona novel.la o de un llibre d’Història. La lectura era per a Amalia el més gran dels plaers. L’altre era la gent, la seua família, els seus veïns i totes les persones amb les que tractava. Mai tancava la porta a qui se li arrimava amb la sana intenció del diàleg.

Amalia Juan Luna

Amalia Juan Luna

La seua conversa era fluida i apassionada, quan es tractaven temes que ella coneixia molt be,  defensant-los amb força. Comunista, atea i una gran persona per damunt de tot. Va tindre familiars directes en el camp de batalla amb càrrecs significatius, com la seua cosina Encarnación Hernández Luna, amb grau de Capità de l’Exèrcit Popular (morta als 92 anys a Canadà i casada amb un Comandant mort a Brunete)  Possiblement si hagués tingut la edat per a combatre haguera estat al front en primera línia. Es va tindre que conformar en admirar als seus familiars i a tots els protagonistes que defensaven la llibertat contra el colp d’Estat de Franco. Va viure la postguerra, la transició i la democràcia actual. La hipocresia i el conformisme mai han estat del seu gust. De jove era bordadora de jocs de llit i aixovars. També bordava nines i feia algunes feines de la terra.

Dona molt respectada pels qui la hem tractada era a la seua volta molt respectuosa amb els demés. I què mes puc dir de Amalia? Tot lo bo es poc: dona molt sociable, dialogant, alegre, oberta, divertida, amb molt  sentit de l’humor. Escoltar-la a la fresca era un plaer irrepetible. Seguidora del periòdic “El Caso” coneixia amb pels i senyals la crònica negra d’Espanya.

Amalia era tot això i mes. Una dona que va viure, com molta més gent, temps convulsos. Va saber fer-li front a les adversitats i va fer de cavall de batalla la seua ferma convicció ideològica i la seua entrega a la família amb la que va compartir tota la seua vida.

TERESA BELLOD VALDES

                   LA MESTRA COMPROMESA AMB EL POBLE

 Teresa Bellod Valdés va nàixer a Beneixama el 3 de Febrer de 1945. Va estudiar Magisteri i va exercir pràcticament tota la seua carrera de mestra a Beneixama.  Al gener de 1974 es va obrir L’Escola Llar del poble al edifici de l’antic convent de monges. Va ser tota una fita en la vida de Beneixama al poder comptar amb un centre especialitzat i que donara cabuda a tots els alumnes de molts pobles que, per la faena dels pares o per falta de centre al seu lloc de procedència, ho necessitaven. I allí estava Teresa, la primera i única directora que va aconseguir que tots els alumnes de L’Escola Llar es trobaren realment com a casa seua. Es va desviure per a que no els faltara de res i va batallar amb totes les estances de l’administració per fer del centre un referent important i ùnic en la resta del País Valencià.

Teresa i el seu equip de mestres( Gumer, Esperança, Martín, Ricardo,  Pepe, Araceli i molts altres) van aconseguir que cada xiquet i xiqueta que vivíen tota la setmana allí foren feliços. I crec que ho varen aconseguir, sense dubte. Va ser tota una aventura en la que també participàrem els seus amics que molts caps de setmana ajudàvem en el que podíem en repàs, lectures o jocs. L’aventura es va acabar i el centre va tancar les portes. Els antics alumnes ara son pares i mares i estic convençut que recorden amb carinyo i tendresa a eixos mestres i a tot el personal que treballava a l’Escola Llar, i en especial a Teresa, la dona forta i valenta que va poder amb tot, trencant barreres, per fer realitat un somni del poble.

cumple tere amb felipe i teresa

Teresa, Felipe i Tereseta

Teresa ha estat una persona que no ha deixat indiferent a ningú. Ha protagonitzat capítols de la història del poble amb una postura ferma i decidida. Als anys de l’Escola Llar cal afegir els que va ser regidora de Cultura i Educació pel PSOE. La legislatura de 1991 va coincidir amb el seu marit Felipe com alcalde. Des de l’Ajuntament, l’Escola o qualsevol fòrum d’opinió, Teresa sempre ha aportat el seu saber i voluntat. Dona inquieta i molt comunicativa era conscient de que no sempre acontentava a tots. Se l’ha criticada per la seua valentia on no tenia cabuda el cinisme ni la hipocresia. Deia les coses ben clares i discutia fins a  esgotar tots els arguments.

Teresa te molts registres al meu record. De jovenets escrivíem junts comptes infantils i juvenils. Compartíem lectures i inquietuds socials, l’estima per la llengua i la nostra cultura. Era conscient que les persones tenien el mateix dret d’ avançar i ser felices, sense importar la procedència. Militant socialista, compromesa amb  tot el que tenia que vore amb la gent.

Al igual que jo, estic convençut de que se l’ha estimada molt al poble i que el seu record permaneix ferm als cors i a la memòria de les generacions que l’han coneguda. No estaria de més que se l’ha recordara amb un carrer al poble. Gent com ella han fet història i han marcat una època fructuosa a Beneixama.

La nostra Teresa, com la de l’Ovidi , també es mereix un homenatge.

Publicat a la Revista de Festes de Beneixama – Setembre 2016 –  pàgines 126-127

 

 

Esta entrada fue publicada en Forseguer, La meua gent y etiquetada , , , , . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Dues dones fortes: Amalia Juan i Teresa Bellod

  1. Molt emotiu l’article, Joan Vicent. A Amalia Juan no vaig tenir l’oportunitat de tractar-la, però si a Teresa Bellod. Corrobore les teues paraules de persona bregadora per a aconseguir els seus objectius, sobre tot en la seua relació amb l’administració educativa. Rar era l’any que a festes no ens visitara algú de la Direcció Territorial de la Conselleria d’Educació, ja fóra inspector o inspectora o algun càrrec adminstratiu rellevant. Sabia moure els fils per a aconseguir coses per a l’Escola Llar, la seua escola.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *